Reflexionem sobre les llengües del món

Quantes llengües existeixen en el món?

La resposta a aquesta pregunta és una mica complicada. Primer perquè encara s'estan explorant zones del món on es descobreixen noves llengües i també perquè hi ha llengües que, per diversos motius, s'estan extingint ràpidament. I segon perquè la frontera entre llengua i dialecte entra de vegades en conflicte tant per qüestions lingüístiques com polítiques.

Tot i això, la majoria dels experts xifra el nombre de llengües entre 5.000 i 7.000. Com a referència s'acostuma a citar l'Ethnologue, que parla de 6.528 llengües vives.

Els continents asiàtic i africà són les zones amb un nombre més gran de llengües i alhora els més amenaçats per la futura extinció d'algunes d'elles. Els països que encapçalen el rànking de llengües vives són Papua/Nova Guinea (847), Indonèsia (655), Nigèria (376), Índia (309), Austràlia (261), Mèxic (230), Camerun (201), Brasil (185), Zaire (158) i Filipines (153).

 

Les 10 llengües més parlades del món

CURIOSITATS

Les llengües no són entitats inamovibles, sino que evolucionen al mateix temps que la civilització. Així, el català ha hagut de crear noves paraules, bé per respondre a conceptes i objectes desconeguts abans, bé per la influència d'altres llengües. Una manera de crear aquestes paraules és la integració de termes d'altres llengües. A continuació tens una mostra de paraules catalanes que han sigut adaptades d"altres  llengües :

ALEMANY
Kirsh, kitsch, uralita, vals, vermut

ANGLÈS
Bistec, beisbol, eslògan, film, futbol, handicap, càmping, boicot

ÀRAB
Cafè (a través del turc), endívia, faquir, garbí, gasela, gatzara, genet, gessamí, maroma, màscara, mesquita (a través de l'armeni, transmès pels croats), minaret (a través del turc), mòmia, monsó, quitrà, rambla, raqueta (a través del francès), raval, síndria, talaia, talc, tarima, tecla, vizir (a través del turc), xarop, xifra

ARMENI
Tafur (persona que freqüenta les cases de joc)

BENGALÍ
Jute (planta herbàcia, fibra tèxtil que se n'obté)

BERBER
Atzagaia (llança curta), tagarot (falcó peregrí)

CASTELLÀ
Amo, avorrir-se, bàndol, cerilla, enfadar, esmorzar, gandul, hisenda, llàstima

FRANCÈS
Clixé, croqueta, dutxa, explotar, flam, frac, jardí, marioneta, merenga, pantaló, perruca, picnic, quiosc, reportatge, vinyeta, xamfrà, xandall

GALLEC
Paio, sarau

HINDI
Bungalou, gimcana (combinació de l'anglès i el hindi khana, 'sala de joc de pilota'), gòral (espècie de cabra pròpia de l'Himalaia), maharajà, minà (mena d'ocell originari de l'Índia), veranda (barana), xampú

ITALIÀ
Fatxenda, fragata, pavana, pizza, sobrassada, taràntula, xarel·lo, zero

PANJABI
Urial (mamífer bòvid)

PORTUGUÈS
Bambú, coco, melmelada, volcà

QUÍTXUA
Coca (del quítxua kuka, mena d'arbust), còndor (del quítxua kuntur), gautxo (del quítxua wáhtxa, 'pobre', 'orfe', 'vagabund'), guanac (mamífer semblant a la llama), guano, mate, pampa (del quítxua 'plana'), patata (del quítxua papa i del taina batata), puma, vicunya (mamífer camèlid andí), xinxilla

RUS
Borzoi (del rus borzoi, 'ràpid', raça de gos d'origen rus), balalaica, datxa (casa de camp), estepa, ruble, samovar, troica (del rus troika, 'grup de tres', mena de trineu rus tirat per tres cavalls), tsar (del rus i aquest del llatí caesar), tur (bisont), vodka

TAGALOG
Abacà (del tagalog abaká, 'arbre', 'fibra tèxtil'), dità (arbre propi de les Filipines), nipis (tela fina teixida pels filipins d'una palmera anomenada nipa), salacot

URDÚ
Caqui (de l'urdú haki), nansú (batista de cotó feta amb fils molt prims)

XINÈS
Soja, tao, te