Espai de llengua catalana

El català es parla en un territori de 68.730 km2 repartit entre quatre estats europeus (Espanya, França, Andorra i Itàlia), en el qual viuen més d'11 milions de persones. La pregunta és inevitable: quantes d'aquestes persones entenen el català? O, per ser més exactes, quantes d'aquestes persones el parlen?

La situació del català no és homogènia al llarg del seu àmbit lingüístic. En un extrem tenim Catalunya, Andorra i la Franja de Ponent (un territori aragonès que fa frontera amb Catalunya), i en l'altre, la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya) i l'anomenada Catalunya Nord (al departament francès dels Pirineus Orientals). A Catalunya i a la Franja de Ponent gairebé tothom entén el català, i la proporció dels qui el parlen supera el 75%. A l'Alguer i a la Catalunya Nord, en canvi, només entén el català la meitat de la gent, i menys de la meitat el parla. En una posició intermèdia es troben els altres dos territoris on es parla català: les Illes Balears i la Comunitat Valenciana. En total, dels 11 milions de persones que viuen en l'àmbit lingüístic podem afirmar que parlen català més de 7 milions de persones, i que gairebé 10 milions l'entenen.

Menys a la Franja de Ponent, a la Catalunya Nord i a l'Alguer, el català és una llengua oficial en tot el seu àmbit lingüístic, i és present en algun grau en tots els àmbits de la societat. El català, per exemple, s'ensenya a totes les escoles, i molts nens, sobretot a Catalunya, reben gairebé tot l'ensenyament en aquesta llengua. El català també és present a les universitats. 

 L'experiència diu que una persona que sàpiga castellà triga menys de quinze dies a estar en condicions d'entendre algú que parla en català. I per poc que s'hi posi, en molt poques setmanes ja sabrà parlar-lo, i gairebé sense adonar-se'n haurà augmentat el seu capital cultural.

De fet, tothom està en contacte amb el català en la seva vida quotidiana. A Catalunya, el català és present en quatre documents que periòdicament arriben a la majoria de cases: la factura de la llum, la factura del telèfon, la factura de l'aigua i la factura del gas. En molts casos, cal afegir-hi el full de la nòmina, que sovint és causa de més alegries que les factures... És cert que la difusió del català encara troba resistències en alguns àmbits (com els jutjats, o la policia), però de mica en mica les resistències es van vencent. No falta gaire temps perquè el català sigui una llengua igual de "normal" que altres llengües europees demogràficament comparables com el danès, el finès, el grec o el suec.